Retrat d'Andrea Doria, c. 1520, per Sebastiano del Piombo | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Andrea d'Oria 30 novembre 1466 Oneglia (Itàlia) |
Mort | 25 novembre 1560 (93 anys) Gènova (Itàlia) |
Sepultura | església de sant Mateu |
Activitat | |
Camp de treball | Política i domini militar |
Ocupació | Condottiero i almirall |
Carrera militar | |
Lleialtat | República de Gènova |
Rang militar | almirall general |
Conflicte | Guerra de la Lliga de Cognac |
Família | |
Família | Casa Doria |
Cònjuge | Peretta Usodimare |
Premis | |
Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria;[1] Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès. El 1528 passà del servei de Francesc I de França al de Carles I d'Espanya. Un vaixell de passatgers de luxe, el SS Andrea Doria va portar el seu nom, així com l'asteroide (2175) Andrea Doria i el club esportiu SG Andrea Doria.
El suport del seu estol donà a Carles I un lleuger predomini a la Mediterrània occidental davant francesos, turcs i barbarescos. Les seves galeres realitzen l'empresa de Coró i Patres en 1532[2] i ajuden la de Jornada de Tunis[3] (1535) i la Jornada d'Alger (1541). El 1531 fou fet príncep de Melfi.